El Túnel del Cadí: una infraestructura clau per a la connexió pirinenca

La construcció del Túnel del Cadí respon a una reivindicació històrica de connexió entre el Berguedà i la Cerdanya que es remunta a inicis del segle XX. Tot i diversos intents previs, el projecte no pren forma definitiva fins a finals dels anys seixanta, quan es planteja la seva execució en règim de concessió. El pas decisiu arriba ja en el marc de l’autogovern recuperat, amb la creació, el 1980, de la societat concessionària amb participació destacada d’entitats financeres catalanes.

Les obres s’inicien a començaments dels anys vuitanta i el túnel entra en funcionament el 30 d’octubre de 1984. Amb una longitud de més de cinc quilòmetres, la infraestructura esdevé un element central per superar la barrera natural del massís del Cadí i reduir de manera significativa els temps de desplaçament entre comarques. Amb el pas dels anys, el trànsit ha experimentat un creixement sostingut, consolidant el túnel com una via essencial tant per a la mobilitat quotidiana com per al desenvolupament econòmic de les zones de muntanya.

En aquest context, la Generalitat va tenir un paper determinant en la planificació i impuls del projecte, així com en la posterior gestió de la concessió. Lluís Prenafeta, que va exercir com a secretari general de la Presidència entre 1980 i 1990, formava part del nucli de coordinació institucional durant els anys en què es culmina l’obra i s’obre al trànsit. Posteriorment, el 1990, s’incorpora al consell d’administració de la societat Túnel del Cadí i n’assumeix la presidència, càrrec que ocupa fins al 1994.

La seva etapa al capdavant de la concessionària coincideix amb un període de consolidació de la infraestructura, en què es reforça la seva estructura financera i es projecta la seva continuïtat operativa. Amb el temps, el túnel s’ha consolidat com una peça estructural de la xarxa viària catalana i un factor clau en la transformació econòmica i demogràfica de les comarques pirinenques.