Nom complet: Lluís Prenafeta i Garrusta
Naixement: 17 de març de 1939, a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell, Lleida)
Era fill d’Emili Prenafeta i Francisca Garrusta. El matrimoni va tenir tres fills: Jaume, Lluís i Francesc.
Va viure la infància i la joventut al barri de Sants, a Barcelona.
Casat amb Lluïsa Mas. Va tenir tres fills i set néts.

Formació i primers treballs:
Va estudiar a l’Institut del Teatre i, posteriorment, es va dedicar a l’activitat comercial.

Lluís Prenafeta a finals dels anys 60 tenia una empresa de pistoles per pintura que va acabar fent suspensió de pagaments. Aleshores decideix introduir-se en un sector que començava a despuntar a Catalunya, el dels curtits de pell.

Josep Maria Budó (de la Ciba Geigy) l’introdueix al sector, ell era el secretari dels químics curtidors d'Espanya. Van esdevenir grans amics. Es coneixen a l'illa de La Toja, a Galícia, en una assemblea del sector a finals dels anys 60.

Lluís Prenafeta va agafar molt renom. Va aconseguir la representació d´empreses italianes a Espanya. En concret representava les empreses Aletti de Varese (Llombardia) i Trepe, d´Arzignano a la provincia de Vicenza (Veneto), avui amb el nom comercial Pasubio.

Més tard fa amistat amb Giuseppe Mezzano, qui l’introdueix a l’empresa més gran del sector, Rizzi, a la ciutat de Mòdena (Emília-Romanya). En Lluís també n'obté la representació.

A més de les representacions d'empreses italianes, també fabricava les seves pròpies màquines de curtit al taller que tenia amb el seu pare i germans al carrer Tenor Massini, al barri de Sants de Barcelona.

Posteriorment, també va obtenir la representació exclusiva de les empreses italianes esmentades per Sudamèrica. Durant la dècada dels anys 70, Lluís Prenafeta viatja gairebé cada dues setmanes a llatinoamèrica, fet impensable en aquells temps on els transports i comunicacions eren molt diferents dels actuals: Necessitat de visat, canvi de divisa, cap vol directe, sense Internet ni mòbils ni correu electrònic…, tot just en aquells anys apareixen les targetes de crèdit com a mitjà de pagament… han passat gairebé 60 anys.

A més una altra branca de la família, el seu cosí Isidor Prenafeta crea l'empresa de curtits Tipel amb Josep Badrinas com a director d'operacions. Tipel va liderar el sector dels curtits, juntament amb Colomer Monmany, en els anys 70 i 80. Tipel (de la qual Lluís Prenafeta n'era accionista) va arribar a ser la primera empresa exportadora de Catalunya.

Són anys de prosperitat, en Lluís és un empresari d'èxit en el sector, es guanya molt bé la vida. També són temps d’esperança i il·lusió, tot esperant la fi de la dictadura franquista i l'inici del somni de la reconstrucció nacional de Catalunya.

En aquells anys en Lluís ja tenia un sentiment patriòtic influenciat per la lectura. Sovint els llibres els obtenia del seu amic Helios Canovas, llibreter del carrer Nicaragua on en Lluís i en Josep Maria Budó anaven a comprar llibres i després els comentaven tot sopant.

En Lluís a més de la seva activitat econòmica i professional, també es mou en ambients culturals catalanistes. Per exemple, juntament amb la seva esposa Lluïsa, solien acudir al sopar de la nit de Santa Llúcia.

Lluís Prenafeta és doncs un emprenedor, dinàmic, actiu, treballador que entre els 30 i 40 anys enfoca la seva vida professional en el sector dels curtits, encara sense cap activisme polític.

No obstant, te ja inquietuds culturals d'on li va sorgint un profund sentiment catalanista. Aquest sentiment ve donat sobre tot per la lectura de Josep Pla. En va ser un lector intensíssim, va llegir i rellegir l'obra completa múltiples vegades i era el seu referent intel·lectual tota la seva vida.

Va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al voltant de 1976 i va participar activament en campanyes electorals generals i municipals. Dins del partit, va exercir com a president de districte i va formar part del Consell Nacional.

En el context de les primeres eleccions autonòmiques de 1980, va proposar reforçar la projecció exterior del catalanisme polític mitjançant visites als casals catalans de Mèxic i Veneçuela, una iniciativa que marcaria l’inici del seu paper com a impulsor de l’acció internacional de CDC.

L’any 1980, Jordi Pujol el va nomenar secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins a l’1 de juny de 1990, i des del qual fou considerat la seva mà dreta política i executiva.

Durant aquesta etapa, va tenir un paper central en el desplegament institucional del primer autogovern restaurat. Des del seu càrrec, va impulsar iniciatives clau com la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (TV3 i Catalunya Ràdio), la definició de les relacions amb la monarquia espanyola, l’impuls de l’acció exterior de la Generalitat —incloses les relacions amb el Vaticà— i la promoció de projectes econòmics estratègics com Port Aventura.

El cas Banca Catalana es va iniciar el 1984 amb una querella per presumptes delictes econòmics contra exdirectius, inclòs Jordi Pujol. El 1986, l’Audiència va descartar processar-lo per manca de proves de benefici personal i per la prescripció d’alguns delictes, malgrat vots particulars que apuntaven a irregularitats. El 1990, la causa es va arxivar definitivament per a tots els implicats: es van reconèixer errors de gestió, però no cap conspiració criminal ni responsabilitats penals.

En paral·lel, Lluís Prenafeta va actuar com a coordinador polític i comunicatiu de la defensa, fent d’enllaç entre govern, partit i advocats i gestionant el relat públic del cas.

L’any 1990 va dimitir del seu càrrec a la Generalitat per reprendre l’activitat en el sector privat.

Entre 1990 i 1993, va impulsar el diari El Observador, publicat en castellà però amb una línia editorial catalanista propera a Convergència i Unió. El primer número va aparèixer el 23 d’octubre de 1990 i l’últim, l’11 d’octubre de 1993.

L’any 2001, va cofundar la Fundació Catalunya Oberta (FCO), un think tank de línia liberal orientat a la promoció de la llibertat, la democràcia i l’economia de mercat. Hi va exercir com a vicepresident, i la fundació va mantenir la seva activitat fins a l’any 2017.

Entre 2009 i 2018, la figura de Lluís Prenafeta va quedar vinculada al denominat cas Pretoria, un procés judicial que va tenir un fort impacte mediàtic i polític.
Aquest episodi va marcar la darrera etapa de la seva trajectòria pública.

+info

• L’ombra del poder (1999), escrit amb Vicent Sanchis, on recull vivències i reflexions del període com a secretari general de la Presidència.
• El malson, quan la realitat supera la ficció (2010), relat autobiogràfic centrat en la seva detenció i experiència judicial.

Lluís Prenafeta va morir el 22 d’abril de 2025, a Barcelona, a l’edat de 86 anys.

Els obituaris i valoracions posteriors han destacat el seu paper clau en l’arquitectura institucional de la Catalunya contemporània, especialment durant la dècada fundacional de la Generalitat restaurada.