El passeig de Josep Pla a Begur: una iniciativa personal de Lluís Prenafeta

Entre les iniciatives de caràcter memorial en què va intervenir Lluís Prenafeta, n’hi ha una que té una dimensió molt més personal que institucional: la dedicació d’un espai públic de Begur a Josep Pla.

Si en altres ocasions Prenafeta havia impulsat homenatges vinculats a figures de la política europea —com en el cas de Winston Churchill—, en aquest cas l’origen de la iniciativa s’ha de buscar en una relació molt més íntima: la d’un lector apassionat amb un autor que considerava essencial per entendre el país.

Prenafeta mantenia una vinculació estreta amb Begur i amb el territori empordanès. Aquest paisatge —que va de Palafrugell a Begur, de Calella a Llofriu— constitueix també l’escenari literari de bona part de l’obra de Pla. No és estrany, per tant, que l’homenatge prengués forma precisament en aquest municipi.

En una informació publicada per El País l’any 2010 es recorda que Begur disposa d’un carrer dedicat a Josep Pla «degut, en part, a la insistència de Prenafeta, segons fonts municipals».[1] Aquesta formulació és prudencial, però significativa: indica que la dedicació del passeig no va ser un simple acord administratiu, sinó el resultat d’una iniciativa sostinguda i promoguda activament per Prenafeta.

Tal com explica en aquest vídeo Carles Arnau, alcalde de Begur entre 1995 i 2007, Lluís Prenafeta va insistir durant molts anys perquè Begur tingués un lloc rellevant amb el nom del gran escriptor empordanès. Es va trobar un lloc a l’entrada del poble. El text finalment triat fou proposat pel mateix Lluís Prenafeta.

El monòlit que identifica el passeig de Josep Pla incorpora dues plaques. La primera fixa el nom del lloc. La segona inclou un fragment literari de Pla dedicat als pescadors de Begur, que diu:

«Endevinen el temps, miren el cel, espien la mar, senten el vent al clatell, veuen un peix, polsen una vela, segueixen un núvol, ensumen un rastre, fan pronòstics raonats i prudents. Tenen el paladar fi i tot ho volen fresc. Tenen enginy a la mà, els sentits desperts, senten créixer l’herba, dormen amb un ull obert. No hi ha altra cultura que aquesta en aquest món. La resta és dolor, neguit i cendra.»

El fragment procedeix d’un passatge més ampli d’El meu país, inclòs a l’Obra completa de Pla (volum VII).[2] En aquest text, l’escriptor descriu la saviesa pràctica dels pescadors i pagesos empordanesos: una cultura basada en l’observació del paisatge, en el coneixement del temps i en una relació directa amb la natura.

La cita és especialment significativa perquè resumeix una de les idees centrals de l’univers planià: la superioritat moral d’una cultura arrelada al territori i als oficis tradicionals. Escollir aquest fragment per a la placa del passeig converteix l’homenatge en alguna cosa més que un record literari. És també una declaració sobre una determinada manera d’entendre el país.

L’espai, situat entre oliveres i vegetació mediterrània, sembla voler reproduir físicament aquest paisatge literari. El passeig esdevé així una mena de petit lloc de memòria planiana, on la literatura i el territori es troben.

La iniciativa revela també un aspecte menys visible de la figura de Prenafeta. Si la seva trajectòria pública s’associa sobretot amb l’acció política i institucional, aquest episodi posa en relleu la seva relació amb la cultura catalana i amb els seus referents literaris.

El passeig de Josep Pla de Begur és, en aquest sentit, un homenatge discret però revelador. Representa la voluntat d’un lector d’inscriure en el paisatge real el nom d’un escriptor que havia sabut descriure com pocs el país i el seu caràcter.