La persistència d’una idea de Lluís Prenafeta

En la trajectòria de la Fundació Catalunya Oberta hi ha iniciatives que van més enllà del debat intel·lectual o de la producció d’estudis. Algunes aspiraven a intervenir en el mateix paisatge simbòlic del país. La dedicació d’un espai públic de Barcelona a Winston Churchill és una de les més significatives.

La iniciativa va ser promoguda durant anys per Lluís Prenafeta, que des de l’entorn de la Fundació va defensar la conveniència que Barcelona reconegués institucionalment la figura del dirigent britànic. Per a Prenafeta, Churchill no era només un protagonista central de la història europea del segle XX. Representava també una tradició política —la del liberalisme democràtic— amb la qual la Fundació Catalunya Oberta volia identificar el seu projecte intel·lectual.

La Fundació havia nascut amb l’ambició d’articular una síntesi entre catalanisme i liberalisme i de situar el debat català dins el marc cultural i polític d’Europa. En aquest context, la figura de Churchill apareixia com un referent gairebé inevitable: el polític que havia simbolitzat la resistència democràtica davant els totalitarismes i que havia encarnat la defensa de la llibertat en el moment més crític del continent.

Però hi havia també una raó més específica, directament vinculada a la memòria de la ciutat.

El 18 de juny de 1940, en el seu famós discurs davant la Cambra dels Comuns, Winston Churchill evocà la resistència dels barcelonins durant la Guerra Civil espanyola. Aquella referència no era casual. En aquell moment, mentre França s’ensorrava davant l’avanç de l’Alemanya nazi, Churchill buscava exemples de resistència civil davant la guerra aèria. I va recordar explícitament el cas de Barcelona, una ciutat que havia suportat els bombardeigs sistemàtics de l’aviació feixista sense rendir-se.

Aquella evocació convertia Barcelona en una metàfora de la resistència civil davant la barbàrie.

Per a Prenafeta i per als impulsors de la Fundació Catalunya Oberta, aquest episodi oferia una connexió històrica poderosa: Churchill no era només un líder europeu; era també un polític que havia reconegut públicament la resistència de Barcelona en un dels moments més dramàtics del segle XX.

D’aquesta lectura en va néixer la idea que la ciutat havia de retornar aquell gest simbòlic dedicant un espai al líder britànic.

La proposta es plantejà formalment a mitjan anys 2000. L’any 2005, coincidint amb el seixantè aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i amb els quaranta anys de la mort de Churchill, la Fundació Catalunya Oberta traslladà a l’Ajuntament de Barcelona la iniciativa de dedicar un espai públic al dirigent britànic.

Aquell primer intent no prosperà. Però la proposta no es va abandonar.

Durant els anys següents, Prenafeta continuà impulsant aquesta idea dins la Fundació, mantenint-la viva com una de les iniciatives simbòliques de l’entitat. La Fundació vivia aleshores una etapa d’intensa activitat pública: estudis sobre governança, debats sobre economia i democràcia i un premi de periodisme que havia aconseguit vincular el projecte català amb figures intel·lectuals de prestigi internacional.

En aquest context, l’homenatge a Churchill formava part d’una estratègia cultural més àmplia: reforçar la connexió del catalanisme amb la tradició política liberal europea.

La iniciativa acabaria trobant el seu moment polític adequat alguns anys després. El 2010, el Consell Municipal del districte de Sarrià-Sant Gervasi aprovava dedicar un espai al líder britànic. Dos anys més tard, el 2012, el plenari de l’Ajuntament de Barcelona ratificava per unanimitat la creació dels Jardins de Winston Churchill, situats a la confluència de la Via Augusta amb la ronda del General Mitre.

La inauguració tingué lloc el 15 de desembre de 2012, durant l’alcaldia de Xavier Trias. Aquell dia es descobrí també el monòlit dedicat a Churchill, obra de l’escultor Pep Codó, encarregat i finançat per la Fundació Catalunya Oberta.

L’acte reuní representants de l’Ajuntament, autoritats britàniques i familiars del dirigent homenatjat. També hi eren presents responsables de la Fundació, entre els quals Lluís Prenafeta, que veia culminar així una iniciativa que havia defensat i promogut durant anys.

La dedicació d’aquells jardins tenia, per tant, un significat que anava més enllà del simple nomenclàtor urbà. Recuperava un moment de reconeixement històric entre Barcelona i un dels principals dirigents europeus del segle XX. I al mateix temps expressava la voluntat d’inscriure la memòria de la ciutat dins el relat europeu de la resistència democràtica.

Vista amb perspectiva, la iniciativa resumeix bé l’esperit amb què la Fundació Catalunya Oberta volgué intervenir en la vida pública catalana. No es limitava a produir idees o a intervenir en el debat polític. També aspirava a influir en la manera com el país es pensava a si mateix dins la història d’Europa.

La presència de Winston Churchill al nomenclàtor de Barcelona és, en aquest sentit, el resultat tangible d’una idea persistent: la que Lluís Prenafeta va impulsar durant anys des de la Fundació Catalunya Oberta fins a convertir-la en realitat.