Autopista Terrassa–Manresa (C-16): vertebració interior i impuls al Bages

L’autopista Terrassa–Manresa, integrada avui a la C-16, va ser una de les primeres grans infraestructures de peatge impulsades directament per la Generalitat de Catalunya. La seva concessió es va aprovar el 1986 mitjançant el Decret 351/1986, i el primer tram, entre Terrassa i Sant Fruitós de Bages, es va inaugurar el 1989 . El desplegament complet de la via es va anar consolidant al llarg dels anys noranta, amb l’objectiu de millorar la connexió entre el Bages i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Abans de la seva construcció, la comunicació entre Manresa i Barcelona es feia principalment per carreteres convencionals amb capacitat limitada, fet que dificultava el desenvolupament econòmic de la comarca. La posada en marxa de la C-16 va suposar un salt qualitatiu en termes de mobilitat, reduint significativament els temps de desplaçament i facilitant el transport de mercaderies i persones.

Des del punt de vista econòmic, aquesta infraestructura ha estat clau per integrar el Bages dins els principals eixos de creixement del país. Ha afavorit la implantació d’activitat industrial i logística, així com una major mobilitat laboral, contribuint a reforçar la cohesió territorial entre l’interior i l’àrea metropolitana. Igualment, la seva connexió amb altres vies d’alta capacitat ha consolidat un corredor estratègic cap al Pirineu.

Aquest projecte s’inscriu en una política global d’impuls a les grans obres públiques liderada pel Govern de la Generalitat durant els anys vuitanta. En aquest marc, figures com Lluís Prenafeta, des de la Secretaria General de la Presidència, van tenir un paper rellevant en la definició i coordinació d’aquest model, que apostava per les concessions com a eina per accelerar la vertebració territorial.

El model de finançament mitjançant peatges, complementat amb subvencions públiques per bonificar usuaris habituals, ha estat objecte de debat, però ha permès sostenir la infraestructura i garantir-ne el manteniment. Amb el pas del temps, la C-16 s’ha convertit en una peça fonamental de la xarxa viària catalana, no només per la seva funció de connexió, sinó també pel seu paper en l’equilibri territorial. L’aposta per aquesta autopista es pot considerar, en perspectiva, un encert estratègic que ha contribuït a dinamitzar l’economia de l’interior i a reforçar la cohesió del país.