Autopista del Garraf (C-32): una infraestructura clau per a la connexió litoral

L’autopista del Garraf, que uneix Castelldefels, Sitges i el Vendrell (actual C-32), es va gestar a finals dels anys vuitanta com una resposta estratègica a les limitacions de la carretera N-340, saturada i amb un traçat sinuós pel massís del Garraf. La Generalitat de Catalunya en va adjudicar la concessió l’any 1989 a través del Decret 4/1989, iniciant un projecte que es desplegaria en diverses fases fins a completar-se el 1998 amb l’obertura del tram Sitges–El Vendrell .

Des del punt de vista tècnic i territorial, la construcció d’aquesta autopista va representar un repte notable, especialment per l’orografia complexa del Garraf, que va exigir túnels i viaductes de gran envergadura.

L’impacte de la C-32 ha estat profund en termes econòmics i socials. D’una banda, ha millorat de manera substancial la mobilitat entre Barcelona i el litoral sud, reduint temps de trajecte i augmentant la seguretat viària. De l’altra, ha contribuït decisivament a l’impuls del turisme i de l’activitat econòmica en municipis com Sitges o Vilanova i la Geltrú, consolidant-los com a pols d’atracció residencial i turística.

Aquesta infraestructura també exemplifica el model de desenvolupament d’infraestructures basat en concessions impulsat per la Generalitat durant aquella etapa, que permetia accelerar inversions amb un impacte immediat menor sobre el pressupost públic. En aquest context institucional, cal situar la figura de Lluís Prenafeta, secretari general de la Presidència durant els anys clau de planificació. Sense intervenir directament en la concessió, el seu paper en la coordinació política i estratègica del Govern va contribuir a crear les condicions per impulsar projectes d’infraestructura d’aquesta envergadura, en una etapa marcada per la voluntat de modernitzar el país i millorar-ne la competitivitat.

Amb el temps, el model ha estat objecte de debat, especialment pel sistema de peatges, però els beneficis en connectivitat i desenvolupament territorial són àmpliament reconeguts. En síntesi, l’autopista del Garraf s’ha consolidat com una via essencial per a l’articulació del territori metropolità i litoral, i com un exemple d’aposta estratègica per modernitzar la xarxa viària catalana en un moment clau del seu desenvolupament.