BIOGRAFIA

1. Dades personals i primers anys

Nom complet: Lluís Prenafeta i Garrusta
Naixement: 17 de març de 1939, a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell, Lleida)
Era fill d’Emili Prenafeta i Francisca Garrusta. El matrimoni va tenir tres fills: Jaume, Lluís i Francesc.
Va viure la infància i la joventut al barri de Sants, a Barcelona.
Casat amb Lluïsa Mas. Va tenir tres fills i set néts.

Formació i primers treballs:
Va passar per l’Institut del Teatre i, posteriorment, es va dedicar a l’activitat comercial.

2. Carrera empresarial prèvia a la política

Entre 1969 i 1980, va treballar com a representant de maquinària tèxtil a l’Amèrica del Sud, primer per a l’empresa Aletti (Varese, Itàlia) i posteriorment per a Rizzi (Mòdena, Itàlia).

3. Activitat política i trajectòria dins de CDC

Va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al voltant de 1976 i va participar activament en campanyes electorals generals i municipals. Dins del partit, va exercir com a president de districte i va formar part del Consell Nacional.

En el context de les primeres eleccions autonòmiques de 1980, va proposar reforçar la projecció exterior del catalanisme polític mitjançant visites als casals catalans de Mèxic i Veneçuela, una iniciativa que marcaria l’inici del seu paper com a impulsor de l’acció internacional de CDC.

4. Secretari general de la Presidència de la Generalitat (1980–1990)

L’any 1980, Jordi Pujol el va nomenar secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins a l’1 de juny de 1990, i des del qual fou considerat la seva mà dreta política i executiva.

Durant aquesta etapa, va tenir un paper central en el desplegament institucional del primer autogovern restaurat. Des del seu càrrec, va impulsar iniciatives clau com la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (TV3 i Catalunya Ràdio), la definició de les relacions amb la monarquia espanyola, l’impuls de l’acció exterior de la Generalitat —incloses les relacions amb el Vaticà— i la promoció de projectes econòmics estratègics com Port Aventura.

5. Retorn al sector privat i iniciatives mediàtiques

L’any 1990 va dimitir del seu càrrec a la Generalitat per reprendre l’activitat en el sector privat.

Entre 1990 i 1993, va impulsar el diari El Observador, publicat en castellà però amb una línia editorial catalanista propera a Convergència i Unió. El primer número va aparèixer el 23 d’octubre de 1990 i l’últim, l’11 d’octubre de 1993.

L’any 2001, va cofundar la Fundació Catalunya Oberta (FCO), un think tank de línia liberal orientat a la promoció de la llibertat, la democràcia i l’economia de mercat. Hi va exercir com a vicepresident, i la fundació va mantenir la seva activitat fins a l’any 2017.

6. Cas Pretoria (2009–2018)

Entre 2009 i 2018, la figura de Lluís Prenafeta va quedar vinculada al denominat cas Pretoria, un procés judicial que va tenir un fort impacte mediàtic i polític.
Aquest episodi va marcar la darrera etapa de la seva trajectòria pública.

7. Publicacions destacades

• L’ombra del poder (1999), escrit amb Vicent Sanchis, on recull vivències i reflexions del període com a secretari general de la Presidència.
• El malson, quan la realitat supera la ficció (2010), relat autobiogràfic centrat en la seva detenció i experiència judicial.

8. Defunció i llegat

Lluís Prenafeta va morir el 22 d’abril de 2025, a Barcelona, a l’edat de 86 anys.

Els obituaris i valoracions posteriors han destacat el seu paper clau en l’arquitectura institucional de la Catalunya contemporània, especialment durant la dècada fundacional de la Generalitat restaurada.

L’Hemeroteca

Mor Lluís Prenafeta, exmà dreta de Jordi Pujol i cervell del desplegament de la Generalitat
El Nacional, 22 d’abril de 2025

Mor Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol
Francesca Puig, RTVE, 22 d’abril de 2025

Muere Lluís Prenafeta, el príncipe en la sombra del ‘pujolismo’
Gerard Melgar, El Mundo, 22 d’abril de 2025

Muere Lluís Prenafeta, cerebro en la sombra del primer gobierno de Jordi Pujol
La Razón, 22 d’abril de 2025

Muere Lluís Prenafeta, ex secretario de Presidència de Jordi Pujol
Josep M. Calvet, La Vanguardia, 22 d’abril de 2025

Pujol lamenta la mort de Prenafeta i en destaca el «patriotisme», clau per aixecar «un país sencer»
Joan Antoni Guerrero, El Nacional, 23 dabril de 2025

Lluís Prenafeta: «Posaria les dues mans al foc pel president Pujol»
Vicenç Pagès, El Nacional, 23 de setembre de 2023