Petrocat: l’aposta per un operador energètic propi

A finals dels anys vuitanta, en un context de transformació del sector energètic i de liberalització progressiva del mercat dels carburants, la Generalitat impulsa la creació de Petrocat amb l’objectiu de disposar d’un operador català en un àmbit considerat estratègic. Constituïda el 1987, la companyia neix amb la voluntat de participar en la importació, distribució i comercialització de productes petrolífers a Catalunya.

El projecte es desenvolupa en un entorn complex, marcat per la presència de grans operadors estatals i per l’existència de regulacions heretades del monopoli de Campsa. Malgrat aquestes condicions, Petrocat articula un model empresarial amb participació pública i privada. A finals de la dècada, la seva estructura accionarial es redefineix amb la incorporació de Repsol i Cepsa, mentre la Generalitat es manté com a accionista principal a través del CIDEM. Paral·lelament, s’impulsa un pla d’expansió amb l’objectiu de desplegar una xarxa pròpia de gasolineres arreu del territori.

En aquest escenari, Lluís Prenafeta és nomenat president de Petrocat el 1990. El seu mandat se situa en una fase de consolidació del projecte, en què l’empresa treballa per reforçar la seva presència en el mercat i desenvolupar les seves línies d’activitat. Durant aquest període, també es documenten iniciatives orientades a explorar oportunitats de creixement, incloent-hi contactes internacionals per a la possible expansió de la marca.

Prenafeta es manté al capdavant de la companyia fins al 1994. Posteriorment, el projecte evoluciona cap a una progressiva reducció de la participació pública, amb la venda majoritària de les accions a operadors privats a mitjan anys noranta i la continuïtat de la marca dins del sector energètic.

Petrocat s’inscriu així en una etapa en què la Generalitat promou instruments propis en sectors clau, amb l’objectiu de reforçar la capacitat econòmica del país en un context de canvi estructural del mercat energètic.