Projecció exterior de la Generalitat

Durant la seva etapa com a secretari general de la Presidència de la Generalitat (1980–1990), Lluís Prenafeta va ser una figura clau en la projecció exterior del Govern català. Considerat la mà dreta de Jordi Pujol, va entendre que el restabliment de l’autogovern no es podia consolidar únicament des de l’interior, sinó que necessitava també reconeixement, visibilitat i legitimitat internacional.

El disseny d’una diplomàcia pròpia

Des del primer moment, Prenafeta va concebre la presència exterior de la Generalitat com un instrument polític i simbòlic, orientat a situar Catalunya com un actor amb identitat pròpia dins el context europeu i internacional. Aquesta acció no pretenia confrontar l’Estat espanyol, sinó complementar-lo, projectant una imatge de modernitat, estabilitat i capacitat de govern.

Amb aquesta visió, Prenafeta va liderar i coordinar diversos viatges institucionals que marcarien un punt d’inflexió en la projecció internacional de Catalunya. Va acompanyar el president Pujol en visites oficials al Japó, on foren rebuts pels emperadors Akihito i Michiko; als Estats Units, amb trobades amb el president George H. W. Bush i membres de la seva administració; i al Vaticà, amb audiències amb el papa Joan Pau II. També va facilitar contactes amb dirigents polítics i institucionals de primer nivell, com Jacques Chirac, Helmut Kohl, Raúl Alfonsín, Hosni Mubarak o Borís Ieltsin, entre d’altres.

Diplomàcia personal i discreció institucional

L’acció exterior impulsada per Prenafeta es caracteritzava per un alt grau de discreció. Moltes d’aquestes trobades no tenien un reconeixement formal per part de l’Estat, però es produïen amb una tolerància tàcita del Ministeri d’Afers Exteriors, fet que permetia a la Generalitat teixir una xarxa de relacions polítiques, econòmiques i culturals sense entrar en conflicte obert amb la diplomàcia espanyola.

Prenafeta preferia la diplomàcia personal a la institucionalització prematura. Aquest estil li permetia obrir portes, establir complicitats i presentar Catalunya com una comunitat política seriosa i fiable, capaç de dialogar directament amb actors internacionals de primer ordre.

Casals Catalans i diplomàcia cultural

Un altre eix fonamental de la seva acció exterior va ser l’impuls i la consolidació dels Casals Catalans a l’exterior, especialment a Mèxic i Veneçuela. A través d’aquestes comunitats, Prenafeta va reforçar la diplomàcia cultural catalana, establint lligams estables amb la diàspora i utilitzant la cultura com a via de projecció internacional.

Aquesta visió integrava la cultura, la comunicació i la política en una mateixa estratègia. En aquest sentit, la creació de TV3 i Catalunya Ràdio formava part del mateix projecte global: dotar Catalunya d’eines per internacionalitzar el seu relat i reforçar la seva presència simbòlica al món.

Objectius i significat polític

Els viatges i contactes internacionals impulsats per Prenafeta perseguien diversos objectius simultanis. D’una banda, legitimar la Generalitat restaurada davant la comunitat internacional; de l’altra, reforçar la idea de Catalunya com a actor europeu amb govern propi, capaç de generar relacions bilaterals i multilaterals més enllà de l’àmbit estrictament estatal.

Aquests gestos contribuïen a construir un relat nacional modern, en què l’autogovern es presentava com una realitat consolidada, sustentada per institucions sòlides i per una voluntat clara de presència internacional. En aquest relat, la comunicació i la cultura eren elements centrals, no accessoris.

Valoració històrica

En paraules del mateix Jordi Pujol, Lluís Prenafeta “feia que moltes portes s’obrissin”. Ho feia amb una combinació d’influència, discreció i eficàcia, en un moment en què la Generalitat encara no disposava d’estructures formals de diplomàcia pròpia. La seva tasca va establir les bases d’una acció exterior que, amb el pas dels anys, esdevindria més institucionalitzada.